dimecres, 14 de gener del 2015

Què és la "resiliència psicològica"?

La resiliència psicològica és la capacitat que té una persona per a resistir i superar agressions continuades. Està relacionada amb l'autoestima i amb l'empatia. 
Quan un subjecte es comporta de manera resilient pot recuperar-se després de la vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit. La resiliència es considera una forma de psicologia positiva.
La resiliència és un mot inspirat en una qualitat física (mecànica) també relacionada amb la resistència dels materials.

Com podem explicar als nens què és la resiliència? Doncs aquí us deixem un vídeo que ho explica d'un forma molt senzilla :



Amb quines pautes educatives podem fomentar aquesta capacitat? Aquí us deixem un article molt interessant escrit pel menorquí Santiago Moll, que ens dóna 10 pautes per a potenciar l'empatia, estretament lligada a la resiliència:


¿Cómo podemos enseñar resiliencia a nuestros alumnos?

1. Enseña a hacer preguntas. Muchas veces los docentes/padres pensamos en las respuestas que nos darán nuestros alumnos/hijos. El profesor/padre pregunta y el alumno/hij@ responde aquello que le hemos enseñado. En ocasiones es importante no sólo buscar respuestas, sino enseñar a elaborar preguntas. Las preguntas invitan a la reflexión, a la introspección y ello puede ser determinante en el caso de que un niño pase por un momento personal difícil. Enséñale a formular preguntas abiertas y harás que sean más reflexivos y capaces de verbalizar sus preocupaciones y adversidades.
2. Enseña la bondad. Se trata de un recurso tremendamente efectivo. Consiste simplemente en pedirles que durante un día piensen en hacer un favor a alguien que les importe. Una vez hecho este favor deben verbalizarlo, es decir,  explicarlo en voz alta. Los denominamos actos de bondad son un arma muy poderosa no sólo por el acto de bondad en sí, sino por la gratitud que recibimos por dicho acto. Si educas en la bondad, les educarás también en la gratitud, serán más sensibles a lo que les rodea y les permitirá afrontarlo con la mejor de las predisposiciones. La gratitud es la que pone la perspectiva a los acontecimientos que podemos considerar como dramáticos.
3. Enseña hábitos saludables. Se trata de un aspecto fundamental si queremos educar a nuestros en la resiliencia. Porque una rutina saludable les permitirá afrontar con mejores garantías cualquier adversidad que se les presente. Y por hábitos saludables debemos entender el ejercicio físico, dormir las horas necesarias, comer de forma saludable y evitar situaciones estresantes. Con estos cuatro hábitos las posibilidades de afrontar con éxito una crisis siempre aumentarán.
4. Enseña a ser útil. Debemos esforzarnos para que de una forma u otra se sientan útiles. Si conseguimos que tengan la sensación de que sirven para algo, automáticamente estaremos ante niños con una elevada autoestima. Serán felices y esta felicidad podrá ser determinante no sólo para afrontar sus adversidades, sino también para ayudar a los que le rodean ante cualquier dificultad que surja.
5. Enseña a ser positivo. Ser positivo consiste en valorar por encima de todo aquello que tienes. Ser positivo está muy ligado al autoconcepto que todos tenemos de nosotros mismos. En una sociedad tremendamente consumista hay que invertir los valores que tienen los alumnos, es decir, hay que fomentar no lo que les falta, sino todo aquello de que disponen. Hay que hacerles ver de manera consciente qué es aquello que tienen y qué es lo que más valoran de lo que tienen, tanto en lo material como en lo que a las personas y a sus cualidades se refiere. Haz reflexionar a tus alumnos/hijos. Convénceles de lo mucho que tienen, y de lo muchos que pueden dar. Educar a las personas en ser positivas es tremendamente importante y, de hecho, puede ser determinante en caso de que puedan experimentar algún tipo de pérdida, ya sea de un familiar, de algún animal de compañía, o de algún bien de carácter personal.
6. Potencia habilidades. Este es otro aspecto al que doy mucha importancia a la hora de educar a nuestros alumnos en la resiliencia. También va muy ligado al autoconcepto. De lo que se trata es de que sean los propios alumnos/hijos los que descubran por sí mismo cuáles son sus habilidades, es decir, en qué son buenos, en qué pueden llegar a ser los mejores. Una vez lo hayan descubierto, nosotros los adultos debemos potenciarlo al máximo con los recursos que tengamos. Pensar en el potencial que puede suponer una clase de treinta alumnos. Son treinta potencialidades distintas. Es un tesoro enorme del que ellos no tienen conciencia. Estas habilidades podrán resultar claves para poder superar experiencias que se consideren traumáticas.
7. Enseña a resolver problemas. La resolución de problemas, o de conflictos, es un aspecto que cada vez más se tiene en cuenta en nuestra sociedad. Debemos ver el conflicto como una oportunidad, es decir, como una posibilidad de resolución. En este sentido las comisiones de convivencia de los centros escolares resultan claves y la formación de alumnos mediadores son una extraordinaria oportunidad de gestionar conflictos no individuales, sino de centro. Aquellos centros escolares que tejen una buena red de mediadores, serán centros que estarán mucho más preparados para afrontar las adversidades que puedan surgir a lo largo de un curso escolar. 
8. Fomenta la autoestima. La autoestima puede jugar un papel decisivo para hacer frente a cualquier tipo de adversidad. De ahí que debamos insistir en reforzar al máximo la autoestima de nuestros alumnos. Y podemos hacerlo a través de lo que denomino el refuerzo positivo incondicional, es decir, recordando y verbalizando lo mejor de cada uno de tus alumnos/hijos, celebrando sus logros y compartiéndolos con el resto.
9. Crea redes de apoyo. Es fundamental tranmitirles que nunca estarán solos ante una adversidad, sea del tipo que sea. De ahí que es muy recomendable establecer redes de apoyo entre compañeros, establecer grupos, alianzas entre los miembros de un mismo grupo. De lo que se trata es crear vínculos, de crear amistades que puedan perdurar en el tiempo y que en la adversidad se conviertan en una red de seguridad. A través de esta red de apoyo los alumnos pueden dar lo mejor de sí en cada momento y retroalimentarse de la gratitud y de la bondad que reciben por parte de sus compañeros.
10. Enseña perspectiva. La perspectiva no es más que el punto de vista desde el cual analizamos la realidad que nos rodea. Por eso es tan importante enseñarla. Ante una situación adversa, la perspectiva juega un papel fundamental para la superación de la misma. De lo que se trata es de descentralizar el foco del dolor y del sufrimiento a través, precisamente, de la perspectiva. Con la perspectiva lo que lograremos es relativizar el problema, es decir, disminuir su magnitud y la desproporción que experimentamos en una situación adversa. A mayor perspectiva, mayor visión. Y a mayor visión, mayor será la posibilidad de superar una situación traumática.

APPS específiques per a alumnes amb necessitats educatives especials (n.e.e.).

L’actual panorama tecnològic ens ofereix molts avantatges per compensar l’aprenentatge dels alumnes amb n.e.e. Aquí us deixem dues adreces web amb molts recursos educatius per a alumnes amb un diagnòstic d’autisme, per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge, per a alumnes amb un diagnòstic de dislèxia, per a alumnes amb discapacitats sensorials o físiques, per a alumnes amb dificultats de parla i de llenguatge i/o per a alumnes amb una manca de maduresa de la motricitat fina.


Aquest panorama tecnològic actual ha revolucionat la forma d’aprendre des de fa uns pocs anys, ja que les tabletes i mòbils actuals tenen capacitats tàctils, gràfiques i visuals que permeten la millora de l’accés a l’aprenentatge.




Les mestres d'Educació Especial us animem a consultar-les:




dijous, 11 de desembre del 2014

Com millorar la velocitat lectora

Al Portal Educapeques hem trobat un article molt interessant sobre la velocitat lectora, escrit per la Cèlia Rodríguez i Ruiz. Les mestres d’educació especial l’hem traduït per poder-lo compartir amb vosaltres:



La lectura és reconeguda com una habilitat fonamental i necessària per funcionar de forma efectiva a la vida quotidiana. És imprescindible no només saber llegir, sinó a més, tenir la capacitat de comprendre el que es llegeix i l’habilitat de fer-ho de forma ràpida i efectiva.
La lectura ràpida està estretament relacionada amb la comprensió lectora. La fluïdesa a la lectura proporciona una visió global i completa del text i afavoreix la comprensió del sentit del missatge. En canvi la lectura lenta, provoca que la persona s’aturi al tractar de reconèixer determinades paraules, això fa que es desconcentri i oblidi el que ha llegit amb anterioritat. Això comporta desànim i pot comportar desmotivació, provocant l’abandó.
Aconseguir una lectura ràpida és molt important, entesa com una lectura global de tot el missatge i no de paraules individuals. Una lectura centrada en captar el sentit i les idees principals del text. No importa el significat de cada paraula, sinó la capacitat de comprendre tot el text, el significat d’aquest.
Si fomentem aquesta forma de llegir als nostres nens i nenes, aconseguirem que llegeixin emprant processos mentals que els permetin la comprensió global, d’aquesta forma obtindran importants beneficis.
BENEFICIS DE LA LECTURA RÀPIDA:
-Millorar la seva habilitat de pensament, la capacitat d’entendre globalitats, relacions i fluïdesa.
-Increment del desenvolupament del llenguatge.
-Potenciació del procés d’aprenentatge. Aquesta habilitat afavorirà la capacitat de construir aprenentatges.
-Reducció del temps dedicat a l’estudi i a qualsevol tasca que requereixi lectura de textos, amb un augment de la comprensió.
-Millora del rendiment acadèmic.

COM FOMENTEM LA VELOCITAT LECTORA?

ACTIVITATS PER A FER-HO

1. La clau està en fer que els petits llegeixin les paraules amb els dos ulls, en lloc de pronunciar-les. El cervell reconeix la paraula sense necessitat de pronunciar-la. Si pronunciem encara que sigui en silenci paraula per paraula, gastem temps en aquest procés que no és necessari.

2.En un principi podem emprar un marcador com un llapis o el dit, el qual passarem per la línia, sempre per davant de la paraula en la que estem. Això serveix de guia a la nostra vista i fa que es fixi en la següent paraula. Amb això aquesta paraula arriba al nostre cervell abans de que ens adonem.

3.Ensenyar als nens i nenes a mirar tota la frase a la vegada. Com un exercici podem posar-los una frase indicant-los que fixin la vista al centre de la mateixa i que ens diguin el que posa escrit. Més endavant podem fer el mateix amb vàries frases i inclòs textos.

4.Entrena amb ells per a que localitzin la paraula clau. Mostra’ls un text, comença per textos curts i després fes-ho amb altres més extensos, demana’ls que trobin una paraula determinada el més ràpid possible. D’aquesta forma entrenaran a passar la vista per totes les paraules fins a donar amb la paraula clau.

5.Canvia l’ordre de les lletres, però deixa la primera i l’última igual, la paraula es reconeix perfectament. D’aquesta forma els petits se n’adonen de que no és necessari segmentar en fragments per a que el nostre cervell processi la informació. 


dimecres, 3 de desembre del 2014

Dia Internacional de les persones amb Discapacitat

Avui, 3 de desembre, es celebra el 
Dia Internacional de les persones amb Discapacitat.

La discapacitat és la condició d'aquella persona que té una funció, física o mental, limitada respecte de la mitjana de la població o anul·lada per complet. Diversitat funcional és un terme alternatiu al de discapacitat que ha començat a utilitzar-se al nostre país per iniciativa de les mateixes persones afectades. El terme va ser proposat en el Fòrum de Vida Independent, el mes de gener de 2005 i pretén substituir altres termes amb una semàntica que pot considerar-se pejorativa.



Segons una estimació àmpliament utilitzada, al voltant de 93 milions d’infants (o sigui, 1 de cada 20 nens o nenes menors de 14 anys) viuen amb alguna discapacitat moderada o greu (dades d’Unicef 2013).


A Catalunya, el 2013 hi havien 513.859 persones amb algun tipus de discapacitat, dels quals 299.519 tenen una discapacitat física.
Cada legislació nacional regula, en el seu ordenament jurídic intern, els graus o les classificacions de discapacitació i en determina les ajudes públiques preceptives. A Catalunya la valoració de la discapacitat s'ajusta a la regulació fixada, des de gener de 2000, pel Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de minusvalidesa. Aquesta disposició té per objecte la regulació del reconeixement del grau de minusvalidesa (posteriorment modificat com a valoració de la discapacitat en funció del canvis en la nomenclatura internacional), establiment nous barems aplicables, la determinació dels òrgans competents per a fer el reconeixement esmentat i el procediment que cal seguir, amb la finalitat que la valoració i la qualificació del grau de discapacitat que afecti la persona sigui uniforme a tot el territori, garantint la igualtat de condicions per a l'accés dels ciutadans als beneficis, drets econòmics i serveis que els organismes públics atorguin. En funció d'aquest grau, s'estableixen tres grups diferenciats:
·   Graus de discapacitat d'entre el 33% i el 64%: Inclou persones amb discapacitat que tenen un nivell d'autonomia personal prou important per inserir-se socialment i laboralment, si més no en un sistema de treball protegit.
·    Graus de discapacitat d'entre el 65% i el 74%: Fa referència a persones que, en termes generals, presenten més dificultats per aconseguir una plena integració social i laboral.
·    Graus de disminució iguals o superiors al 75%: Registra persones molt afectades que són susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la seva integració social.
Les persones amb un grau de discapacitat inferior al 33% no poden obtenir el certificat de reconeixement oficial de la situació de discapacitat.
La manera de percebre la discapacitat ha tingut una gran transformació en aquests últims anys. Gràcies al treball realitzat entre tots estem aconseguint que la societat no discrimini les persones diferents perquè totes les persones, sense excepció, som distintes i tenim dret a estar en els diferents àmbits: educatius, culturals, econòmics, laborals, esportius... A més, la societat no pot, ni deu, prescindir de les aportacions i els coneixements de tots els seus membres.

Com a mestres i pares de nens hem d’educar en valors per garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat i aprendre a acceptar la diversitat de la societat. Aquí us deixem uns vídeos de dibuixos animats que pretenen sensibilitzar els nostres alumnes i fills envers la discapacitat i la diversitat funcional :







Avui especialment, les mestres d'educació especial 
us recomanem la lectura de diversos documents:

-L’informe d’Unicef sobre l’Estat Mundial dels nens amb Discapacitat (2013)

-Llibres per a tothom: llistat de llibres i contes que permeten l’accés a la lectura als nens amb discapacitat.

-Guia de recursos per a famílies que tenen un membre amb discapacitat intel·lectual (de la Federació catalana Por Persones amb Discapacitat intel·lectual)

-Guia de recursos per a infants amb discapacitat o amb necessitats educatives especials (Diputació de Barcelona)

-Portal web d’aplicacions per a nens amb necessitats educatives especials.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Què són els trastorns del espectre autista o TEA?

El TEA, és l’expressió amb el que es coneix un conjunt de dificultats i alteracions que afecten al desenvolupament infantil. El grau d’aquesta afectació varia molt d’un nen a un altre, per això se’n parla “d’espectre”.

El TEA inclou la Síndrome d’Asperger, l’Autisme, el Trastorn Desintegratiu Infantil, el Trastorn Generalitzat del Desenvolupament No Específic (TGDNE), el Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD) i la Síndrome de Rett.

La icona que simbolitza el TEA és un trencaclosques 
i està fet de tres colors diferents: el vermell, el blau i el groc. 
Aquest trencaclosques en el qual s'inserten aquests colors 
fa referència a la complexitat i el misteri que envolta a aquest trastorn. 
Els diferents colors fan referència a la diversitat d'afectació del trastorn. 

La rebuda d’aquest diagnòstic per part d’uns pares és l’inici d’un procés en el qual han d’entendre què és el TEA per poder ajudar el seu fill.

Aquí us deixem el “Manual dels Primers 100 dies” després de rebre un diagnòstic de TEA,



dilluns, 17 de novembre del 2014

La lateralitat, els esquerrans

La lateralitat és la tendència natural per a decantar-se per un dels hemisferis del cervell.

Es calcula que el 10% de la població és esquerrana i viuen en un món pensat per a dretans.



Compartim amb vosaltres un parell d'articles que donen consells a pares (també a mestres) d'aquells nens que es decanten per la mà esquerra com a dominant, una tendència normal, però que comporta alguna dificultat perquè la majoria d'objectes estan dissenyats per a fer-los servir amb la mà dreta.

http://faros.hsjdbcn.org/es/articulo/guia-practica-padres-ninos-zurdos

http://actividadesinfantil.com/archives/10577


Què és el TDAH?

El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s'inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l'atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.

S'estableixen 3 tipus dins el TDAH, segons la presentació del símptoma predominant:
  • Tipus amb predomini del dèficit d'atenció.

  • Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
  • Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d'impulsivitat-hiperactivitat.

La Fundació ADANA té la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH, va ser creada per informar, formar i ajudar a tots els que estan interessats en aquest trastorn, podeu consultar la seva pàgina web, on trobareu molta informació al respecte: http://www.fundacionadana.org/ca/node/33