Què és la Disgrafia?

La disgrafia es defineix (D.S.M.) com “la discrepància entre les habilitats per escriure i l' edat quan causa interferència amb les activitats de la vida quotidiana per a les quals es requereix l' escriptura”.

Es presenta en tres subtipus, que poden aparèixer junts o aïllats segons els mecanismes neurològics implicats:

Disgrafia basada en el llenguatge: és una dificultat per construir correctament les paraules escrites. Per escriure es parteix d' un fonema per a construir el grafema. Es tracta per tant del mateix procés que es realitza en la lectura però en el camí contrari. Aquest procés està molt vinculat a la dislèxia.

Disgrafia d'execució motora: es referix a l' habilitat de motricitat fina necessària per escriure manualment. És un trastorn purament motor, no relacionat directament amb els mecanismes lectors. Ja que poden haver-hi dificultats pràxiques a la planificació i a la programació de maniobres motores complexes, a més de la mala lletra poden presentar errors ortogràfics.

Disgrafia visoespacial: es refereix a una baixa habilitat visoespacial, deficient ubicació i distribució en el paper de l' escriptura, dificultat per encertar correctament en les separacions de les paraules. També omet lletres i té una especial dificultat a preveure el final de la línia i de la pàgina i de respectar els marges. Són nens que fan mala lletra i a més poques habilitats per al dibuix.

El tractament té per objectiu recuperar la coordinació global i manual, i l' adquisició de l' esquema corporal; rehabilitar la percepció i l' atenció gràfica; estimular la coordinació visomotriu, millorant el procés visomotor; educar i corregir l' execució dels moviments bàsics que intervenen en l' escriptura (rectes, ones...) així com tenir en compte conceptes com: pressió, fre, fluïdesa, etc.; millorar l' execució de cadascun dels gestos que intervenen en l' escriptura, és a dir de cadascuna de les lletres; millorar la fluïdesa escriptora; corregir la postura del cos, dels dits, de la mà i del braç, i vetllar per la posició del paper.

El tractament de la disgrafia engloba diferents àrees i activitats que moltes d' elles poden ser creades per l' educador, ja que pot tenir un registre dels errors que fa el nen o nena.

Psicomotricitat global i psicomotricitat fina: que el nen s' adoni quines són les posicions adequades.

Percepció: treballar l' orientació rítmica temporal, l' atenció, la confusió figura-fons, reproducció de models visuals.

Visomotricitat: Coordinació visomotora, millorar els processos visomotors fent activitats com el perforat amb punxó, retallar amb tisores, trinxar paper, enfilar, moldejar amb plastilina, pintar i colorejar models.

Grafomotricitat: educar i corregir els moviments bàsics que intervenen en l' escriptura, estimular els moviments bàsics de les lletres (rectilinis, ondulats, bucles, cercles...) i tenir en compte conceptes com la pressió, el fre i la fluïdesa.

Grafoesciptura: millorar l' execució de les direccionalitats que intervenen en l' escriptura, exercitació de cal·ligrafia.

Perfeccionament escriptor: millorar la fluïdesa escriptora, corregint errors, unió de lletres i paraules, inclinació de lletres, treballar amb quadrícules.

Exercicis de relaxació.

(FONT: Buisan Cabot, Neus. Què ens cal saber de la dislèxia. Associació catalana de la dislèxia, gener 2006.)

Les Mestres d'Educació Especial us recomanem que visiteu aquestes dues adreces amb informació sobre el diagnòstic, les causes, els tractaments de la disgrafia i consells per a pares amb fills que tenen disgrafia. 

Només heu de clicar a sobre de la imatge per a visitar les adreces:

Dia Internacional de la Síndrome o el Trastorn d'Asperger

18 de febrer, Dia Internacional de la Síndrome o el Trastorn d'Asperger.

La Síndrome o Trastorn d'Asperger s'enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals una vegada exclosos el trastorn infantil desintegratiu i la síndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l'espectre autista.

El terme "síndrome d'Asperger" fou utilitzat per primer cop per Lorna Wing el1981 en un periòdic mèdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger, un psiquiatre i pediatre austríac que va ser el primer en descriure la síndrome d'Asperger, i no va rebre el reconeixement internacional fins a la dècada de 1990. Fou inclòs per primera vegada pel manual diagnòstic DSM-IV el 1994.

La Síndrome d'Asperger és reconeguda avui dia per la Organització Mundial de la Salut (OMS) com un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD), caracteritzat per una limitació de les capacitats de relació i comportament social. (Font: Viquipèdia)

Dia Internacional de la lluita contra el Càncer Infantil

Parlem sobre l'Autisme

En un mes com aquest, en el qual el cinema hi és molt present, us recomanem unes pel·lícules amb una mateixa temàtica, parlar de l'Autisme. Algunes són aptes per a sensibilitzar a nens i d'altres a adults, a l'àmbit familiar o a l'escolar.

  María y yo: Director, Félix Fernández de Castro. 2010, Espanya.

  La decisión de Phillip: Director, Kevin Connor. 2005, EE.UU.

  Entre la noche y el día: Director, Bernardo Arellano. 2011, México.

  Mater Amatisima: Director, José Antonio Salgot. 1980, Espanya.

  Temple Grandin: Director, Mick Jackson. 2010, EE.UU.

  Crazy in love – Mozart y la Ballena: Director,Peter Naess. 2005, EE.UU.

  Marathon: Director, Jeong Yoon-chul. 2005, Corea del Sur.

 Sueño de una noche de invierno: Director, Goran Paskaljevic. 2004, Serbia y Montenegro.

  Carne: Director, Gaspar Noé. 1991, Francia.

  Más allá de la realidad: Director, Nick Castle. 1986, EE.UU.

  A quién ama Gilbert Grape: Director, Lasse Hallström. 1993, EE.UU.

  Un testigo en silencio: Director, Bruce Beresford. 1994, EE.UU.

  Un cariño muy especial: Director, Robert Allan Ackerman. 1994, EE.UU.

  Touch of truth: Director, Michael Switzer. 1993, EE.UU.

  Mercury Rising: Director, Harold Becker. 1998, EE.UU.

  Molly: Director, John Duigan. 1999, EE.UU.

  Un viaje inesperado – Miracle Run: 2004, EE.UU.

  Snow cake: Director, Mark Evans. 2006, Canadà.

  After Thomas: Director, Simon Shore. 2006, Reino Unido.

  Ben X: Director, Nic Balthazar. 2007, Bélgica.

  The horse boy: Director, Michel O. Scott. 2009, EE.UU.

  Reflejos en la oscuridad: Directora, Anne Wheeler. 2009, Canadà.

  Mi nombre es Khan: Director, Karan Johar. 2010, India.

  El pozo: Director, Rodolfo Carnevale. 2012, Argentina.

  Ocean Heaven: Director, Xiao Lu Xue. 2010, China.

  Adam: Director, Max Mayer . 2009, EE.UU.

  Autism: The musical: Directora, Tricia Regan. 2007, EE.UU.

  Mary and Max: Director, Adam Elliot, 2009, Australia.

  Ocho pasos adelante: Directora, Selene Colombo. 2013, Argentina.

Què és la "resiliència psicològica"?

La resiliència psicològica és la capacitat que té una persona per a resistir i superar agressions continuades. Està relacionada amb l'autoestima i amb l'empatia. 

Quan un subjecte es comporta de manera resilient pot recuperar-se després de la vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit. La resiliència es considera una forma de psicologia positiva.

La resiliència és un mot inspirat en una qualitat física (mecànica) també relacionada amb la resistència dels materials.

Com podem explicar als nens què és la resiliència? Doncs aquí us deixem un vídeo que ho explica d'un forma molt senzilla :

Amb quines pautes educatives podem fomentar aquesta capacitat? Aquí us deixem un article molt interessant escrit pel menorquí Santiago Moll, que ens dóna 10 pautes per a potenciar l'empatia, estretament lligada a la resiliència:

Font: http://justificaturespuesta.com/10-maneras-de-ensenar-resiliencia-tus-alumnos/.

¿Cómo podemos enseñar resiliencia a nuestros alumnos?

1. Enseña a hacer preguntas. Muchas veces los docentes/padres pensamos en las respuestas que nos darán nuestros alumnos/hijos. El profesor/padre pregunta y el alumno/hij@ responde aquello que le hemos enseñado. En ocasiones es importante no sólo buscar respuestas, sino enseñar a elaborar preguntas. Las preguntas invitan a la reflexión, a la introspección y ello puede ser determinante en el caso de que un niño pase por un momento personal difícil. Enséñale a formular preguntas abiertas y harás que sean más reflexivos y capaces de verbalizar sus preocupaciones y adversidades.

2. Enseña la bondad. Se trata de un recurso tremendamente efectivo. Consiste simplemente en pedirles que durante un día piensen en hacer un favor a alguien que les importe. Una vez hecho este favor deben verbalizarlo, es decir,  explicarlo en voz alta. Los denominamos actos de bondad son un arma muy poderosa no sólo por el acto de bondad en sí, sino por la gratitud que recibimos por dicho acto. Si educas en la bondad, les educarás también en la gratitud, serán más sensibles a lo que les rodea y les permitirá afrontarlo con la mejor de las predisposiciones. La gratitud es la que pone la perspectiva a los acontecimientos que podemos considerar como dramáticos.

3. Enseña hábitos saludables. Se trata de un aspecto fundamental si queremos educar a nuestros en la resiliencia. Porque una rutina saludable les permitirá afrontar con mejores garantías cualquier adversidad que se les presente. Y por hábitos saludables debemos entender el ejercicio físico, dormir las horas necesarias, comer de forma saludable y evitar situaciones estresantes. Con estos cuatro hábitos las posibilidades de afrontar con éxito una crisis siempre aumentarán.

4. Enseña a ser útil. Debemos esforzarnos para que de una forma u otra se sientan útiles. Si conseguimos que tengan la sensación de que sirven para algo, automáticamente estaremos ante niños con una elevada autoestima. Serán felices y esta felicidad podrá ser determinante no sólo para afrontar sus adversidades, sino también para ayudar a los que le rodean ante cualquier dificultad que surja.

5. Enseña a ser positivo. Ser positivo consiste en valorar por encima de todo aquello que tienes. Ser positivo está muy ligado al autoconcepto que todos tenemos de nosotros mismos. En una sociedad tremendamente consumista hay que invertir los valores que tienen los alumnos, es decir, hay que fomentar no lo que les falta, sino todo aquello de que disponen. Hay que hacerles ver de manera consciente qué es aquello que tienen y qué es lo que más valoran de lo que tienen, tanto en lo material como en lo que a las personas y a sus cualidades se refiere. Haz reflexionar a tus alumnos/hijos. Convénceles de lo mucho que tienen, y de lo muchos que pueden dar. Educar a las personas en ser positivas es tremendamente importante y, de hecho, puede ser determinante en caso de que puedan experimentar algún tipo de pérdida, ya sea de un familiar, de algún animal de compañía, o de algún bien de carácter personal.

6. Potencia habilidades. Este es otro aspecto al que doy mucha importancia a la hora de educar a nuestros alumnos en la resiliencia. También va muy ligado al autoconcepto. De lo que se trata es de que sean los propios alumnos/hijos los que descubran por sí mismo cuáles son sus habilidades, es decir, en qué son buenos, en qué pueden llegar a ser los mejores. Una vez lo hayan descubierto, nosotros los adultos debemos potenciarlo al máximo con los recursos que tengamos. Pensar en el potencial que puede suponer una clase de treinta alumnos. Son treinta potencialidades distintas. Es un tesoro enorme del que ellos no tienen conciencia. Estas habilidades podrán resultar claves para poder superar experiencias que se consideren traumáticas.

7. Enseña a resolver problemas. La resolución de problemas, o de conflictos, es un aspecto que cada vez más se tiene en cuenta en nuestra sociedad. Debemos ver el conflicto como una oportunidad, es decir, como una posibilidad de resolución. En este sentido las comisiones de convivencia de los centros escolares resultan claves y la formación de alumnos mediadores son una extraordinaria oportunidad de gestionar conflictos no individuales, sino de centro. Aquellos centros escolares que tejen una buena red de mediadores, serán centros que estarán mucho más preparados para afrontar las adversidades que puedan surgir a lo largo de un curso escolar. 

8. Fomenta la autoestima. La autoestima puede jugar un papel decisivo para hacer frente a cualquier tipo de adversidad. De ahí que debamos insistir en reforzar al máximo la autoestima de nuestros alumnos. Y podemos hacerlo a través de lo que denomino el refuerzo positivo incondicional, es decir, recordando y verbalizando lo mejor de cada uno de tus alumnos/hijos, celebrando sus logros y compartiéndolos con el resto.

9. Crea redes de apoyo. Es fundamental tranmitirles que nunca estarán solos ante una adversidad, sea del tipo que sea. De ahí que es muy recomendable establecer redes de apoyo entre compañeros, establecer grupos, alianzas entre los miembros de un mismo grupo. De lo que se trata es crear vínculos, de crear amistades que puedan perdurar en el tiempo y que en la adversidad se conviertan en una red de seguridad. A través de esta red de apoyo los alumnos pueden dar lo mejor de sí en cada momento y retroalimentarse de la gratitud y de la bondad que reciben por parte de sus compañeros.

10. Enseña perspectiva. La perspectiva no es más que el punto de vista desde el cual analizamos la realidad que nos rodea. Por eso es tan importante enseñarla. Ante una situación adversa, la perspectiva juega un papel fundamental para la superación de la misma. De lo que se trata es de descentralizar el foco del dolor y del sufrimiento a través, precisamente, de la perspectiva. Con la perspectiva lo que lograremos es relativizar el problema, es decir, disminuir su magnitud y la desproporción que experimentamos en una situación adversa. A mayor perspectiva, mayor visión. Y a mayor visión, mayor será la posibilidad de superar una situación traumática.

APPS específiques per a alumnes amb necessitats educatives especials (n.e.e.).

L’actual panorama tecnològic ens ofereix molts avantatges per compensar l’aprenentatge dels alumnes amb n.e.e. Aquí us deixem dues adreces web amb molts recursos educatius per a alumnes amb un diagnòstic d’autisme, per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge, per a alumnes amb un diagnòstic de dislèxia, per a alumnes amb discapacitats sensorials o físiques, per a alumnes amb dificultats de parla i de llenguatge i/o per a alumnes amb una manca de maduresa de la motricitat fina.

Aquest panorama tecnològic actual ha revolucionat la forma d’aprendre des de fa uns pocs anys, ja que les tabletes i mòbils actuals tenen capacitats tàctils, gràfiques i visuals que permeten la millora de l’accés a l’aprenentatge.

Les mestres d'Educació Especial us animem a consultar-les:

http://www.chaval.es/chavales/educacion/aplicaciones-para-ni%C3%B1os-con-necesidades-educativas-especiales

http://www.smartherapy.org/las-mejores-apps-para-ninos-con-dificultades-aprendizaje/

Com millorar la velocitat lectora

Al Portal Educapeques hem trobat un article molt interessant sobre la velocitat lectora, escrit per la Cèlia Rodríguez i Ruiz. Les mestres d’educació especial l’hem traduït per poder-lo compartir amb vosaltres:

Font : http://www.educapeques.com/escuela-de-padres/mejorar-velocidad-lectora.html 

La lectura és reconeguda com una habilitat fonamental i necessària per funcionar de forma efectiva a la vida quotidiana. És imprescindible no només saber llegir, sinó a més, tenir la capacitat de comprendre el que es llegeix i l’habilitat de fer-ho de forma ràpida i efectiva.

La lectura ràpida està estretament relacionada amb la comprensió lectora. La fluïdesa a la lectura proporciona una visió global i completa del text i afavoreix la comprensió del sentit del missatge. En canvi la lectura lenta, provoca que la persona s’aturi al tractar de reconèixer determinades paraules, això fa que es desconcentri i oblidi el que ha llegit amb anterioritat. Això comporta desànim i pot comportar desmotivació, provocant l’abandó.

Aconseguir una lectura ràpida és molt important, entesa com una lectura global de tot el missatge i no de paraules individuals. Una lectura centrada en captar el sentit i les idees principals del text. No importa el significat de cada paraula, sinó la capacitat de comprendre tot el text, el significat d’aquest.

Si fomentem aquesta forma de llegir als nostres nens i nenes, aconseguirem que llegeixin emprant processos mentals que els permetin la comprensió global, d’aquesta forma obtindran importants beneficis.

BENEFICIS DE LA LECTURA RÀPIDA:

-Millorar la seva habilitat de pensament, la capacitat d’entendre globalitats, relacions i fluïdesa.

-Increment del desenvolupament del llenguatge.

-Potenciació del procés d’aprenentatge. Aquesta habilitat afavorirà la capacitat de construir aprenentatges.

-Reducció del temps dedicat a l’estudi i a qualsevol tasca que requereixi lectura de textos, amb un augment de la comprensió.

-Millora del rendiment acadèmic.

COM FOMENTEM LA VELOCITAT LECTORA?

ACTIVITATS PER A FER-HO

1. La clau està en fer que els petits llegeixin les paraules amb els dos ulls, en lloc de pronunciar-les. El cervell reconeix la paraula sense necessitat de pronunciar-la. Si pronunciem encara que sigui en silenci paraula per paraula, gastem temps en aquest procés que no és necessari.

2.En un principi podem emprar un marcador com un llapis o el dit, el qual passarem per la línia, sempre per davant de la paraula en la que estem. Això serveix de guia a la nostra vista i fa que es fixi en la següent paraula. Amb això aquesta paraula arriba al nostre cervell abans de que ens adonem.

3.Ensenyar als nens i nenes a mirar tota la frase a la vegada. Com un exercici podem posar-los una frase indicant-los que fixin la vista al centre de la mateixa i que ens diguin el que posa escrit. Més endavant podem fer el mateix amb vàries frases i inclòs textos.

4.Entrena amb ells per a que localitzin la paraula clau. Mostra’ls un text, comença per textos curts i després fes-ho amb altres més extensos, demana’ls que trobin una paraula determinada el més ràpid possible. D’aquesta forma entrenaran a passar la vista per totes les paraules fins a donar amb la paraula clau.

5.Canvia l’ordre de les lletres, però deixa la primera i l’última igual, la paraula es reconeix perfectament. D’aquesta forma els petits se n’adonen de que no és necessari segmentar en fragments per a que el nostre cervell processi la informació.