Dues imatges per a reflexionar :

"Tots som diferents, tots som iguals" 

 

"Som diferents i som iguals" és una cançó que han composat i produït Albert Palomar i Oriol Farré per a la Fundació AMPANS i que parla de les persones amb discapacitat intel·lectual. La lletra es va inspirar en una trobada entre els nois i noies d'AMPANS i els músics, i durant la qual van parlar de la seva vida, de les seves inquietuds i dels seus desitjos. Les MEE us convidem a escoltar-la :

QUÈ ÉS EL TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE?

És un trastorn del llenguatge d’etiologia diversa i sovint desconeguda, que es manifesta en disfuncions lingüístiques vàries. El trastorn específic del llenguatge fa referència a un conjunt de dificultats innates, persistents i específiques per a l’adquisició i maneig del codi lingüístic. El llenguatge sorgeix amb retard i ho fa amb marcades distorsions que el diferencien del retard simple del llenguatge, i són persistents perquè, o bé acompanya permanentment al nen al llarg de tota la seva vida, o en casos de menor gravetat, després d’una intervenció logopèdica, l’afectació del llenguatge pot manifestar-se amb dificultats en la construcció del discurs complex o interferint en l’adquisició del procés de lectura i escriptura.

Les MEE volem recomanar-vos la lectura d'aquesta guia que ha publicat l'Associació Gallega de TEL, on trobarem una classificació segons els graus d'afectació i les àrees afectades, una descripció de les característiques del seu aprenentatge segons l'etapa educativa en la que es troba l'alumne amb TEL i pautes d'actuació i estimulació que afavoreixin el seu èxit escolar. 

Només heu de clicar a sobre de la imatge per a accedir a la guia. 

RECOMANEM LA LECTURA D'AQUESTA GUIA

Les MEE volem recomanar-vos la lectura d'aquesta guia que ha publicat el Govern de Navarra, on ens convida a fer una reflexió sobre l'educació de conductes responsables a l'àmbit familiar.

Sovint observem que la responsabilitat és un valor que actualment està menys present que en generacions anteriors, aquesta guia ens convida a analitzar el perquè i a potenciar el desenvolupament del valor de la responsabilitat.

Només heu de clicar a sobre de la imatge per a accedir a la guia. 

Què és la Disgrafia?

La disgrafia es defineix (D.S.M.) com “la discrepància entre les habilitats per escriure i l' edat quan causa interferència amb les activitats de la vida quotidiana per a les quals es requereix l' escriptura”.

Es presenta en tres subtipus, que poden aparèixer junts o aïllats segons els mecanismes neurològics implicats:

Disgrafia basada en el llenguatge: és una dificultat per construir correctament les paraules escrites. Per escriure es parteix d' un fonema per a construir el grafema. Es tracta per tant del mateix procés que es realitza en la lectura però en el camí contrari. Aquest procés està molt vinculat a la dislèxia.

Disgrafia d'execució motora: es referix a l' habilitat de motricitat fina necessària per escriure manualment. És un trastorn purament motor, no relacionat directament amb els mecanismes lectors. Ja que poden haver-hi dificultats pràxiques a la planificació i a la programació de maniobres motores complexes, a més de la mala lletra poden presentar errors ortogràfics.

Disgrafia visoespacial: es refereix a una baixa habilitat visoespacial, deficient ubicació i distribució en el paper de l' escriptura, dificultat per encertar correctament en les separacions de les paraules. També omet lletres i té una especial dificultat a preveure el final de la línia i de la pàgina i de respectar els marges. Són nens que fan mala lletra i a més poques habilitats per al dibuix.

El tractament té per objectiu recuperar la coordinació global i manual, i l' adquisició de l' esquema corporal; rehabilitar la percepció i l' atenció gràfica; estimular la coordinació visomotriu, millorant el procés visomotor; educar i corregir l' execució dels moviments bàsics que intervenen en l' escriptura (rectes, ones...) així com tenir en compte conceptes com: pressió, fre, fluïdesa, etc.; millorar l' execució de cadascun dels gestos que intervenen en l' escriptura, és a dir de cadascuna de les lletres; millorar la fluïdesa escriptora; corregir la postura del cos, dels dits, de la mà i del braç, i vetllar per la posició del paper.

El tractament de la disgrafia engloba diferents àrees i activitats que moltes d' elles poden ser creades per l' educador, ja que pot tenir un registre dels errors que fa el nen o nena.

Psicomotricitat global i psicomotricitat fina: que el nen s' adoni quines són les posicions adequades.

Percepció: treballar l' orientació rítmica temporal, l' atenció, la confusió figura-fons, reproducció de models visuals.

Visomotricitat: Coordinació visomotora, millorar els processos visomotors fent activitats com el perforat amb punxó, retallar amb tisores, trinxar paper, enfilar, moldejar amb plastilina, pintar i colorejar models.

Grafomotricitat: educar i corregir els moviments bàsics que intervenen en l' escriptura, estimular els moviments bàsics de les lletres (rectilinis, ondulats, bucles, cercles...) i tenir en compte conceptes com la pressió, el fre i la fluïdesa.

Grafoesciptura: millorar l' execució de les direccionalitats que intervenen en l' escriptura, exercitació de cal·ligrafia.

Perfeccionament escriptor: millorar la fluïdesa escriptora, corregint errors, unió de lletres i paraules, inclinació de lletres, treballar amb quadrícules.

Exercicis de relaxació.

(FONT: Buisan Cabot, Neus. Què ens cal saber de la dislèxia. Associació catalana de la dislèxia, gener 2006.)

Les Mestres d'Educació Especial us recomanem que visiteu aquestes dues adreces amb informació sobre el diagnòstic, les causes, els tractaments de la disgrafia i consells per a pares amb fills que tenen disgrafia. 

Només heu de clicar a sobre de la imatge per a visitar les adreces:

Dia Internacional de la Síndrome o el Trastorn d'Asperger

18 de febrer, Dia Internacional de la Síndrome o el Trastorn d'Asperger.

La Síndrome o Trastorn d'Asperger s'enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals una vegada exclosos el trastorn infantil desintegratiu i la síndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l'espectre autista.

El terme "síndrome d'Asperger" fou utilitzat per primer cop per Lorna Wing el1981 en un periòdic mèdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger, un psiquiatre i pediatre austríac que va ser el primer en descriure la síndrome d'Asperger, i no va rebre el reconeixement internacional fins a la dècada de 1990. Fou inclòs per primera vegada pel manual diagnòstic DSM-IV el 1994.

La Síndrome d'Asperger és reconeguda avui dia per la Organització Mundial de la Salut (OMS) com un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD), caracteritzat per una limitació de les capacitats de relació i comportament social. (Font: Viquipèdia)

Dia Internacional de la lluita contra el Càncer Infantil

Parlem sobre l'Autisme

En un mes com aquest, en el qual el cinema hi és molt present, us recomanem unes pel·lícules amb una mateixa temàtica, parlar de l'Autisme. Algunes són aptes per a sensibilitzar a nens i d'altres a adults, a l'àmbit familiar o a l'escolar.

  María y yo: Director, Félix Fernández de Castro. 2010, Espanya.

  La decisión de Phillip: Director, Kevin Connor. 2005, EE.UU.

  Entre la noche y el día: Director, Bernardo Arellano. 2011, México.

  Mater Amatisima: Director, José Antonio Salgot. 1980, Espanya.

  Temple Grandin: Director, Mick Jackson. 2010, EE.UU.

  Crazy in love – Mozart y la Ballena: Director,Peter Naess. 2005, EE.UU.

  Marathon: Director, Jeong Yoon-chul. 2005, Corea del Sur.

 Sueño de una noche de invierno: Director, Goran Paskaljevic. 2004, Serbia y Montenegro.

  Carne: Director, Gaspar Noé. 1991, Francia.

  Más allá de la realidad: Director, Nick Castle. 1986, EE.UU.

  A quién ama Gilbert Grape: Director, Lasse Hallström. 1993, EE.UU.

  Un testigo en silencio: Director, Bruce Beresford. 1994, EE.UU.

  Un cariño muy especial: Director, Robert Allan Ackerman. 1994, EE.UU.

  Touch of truth: Director, Michael Switzer. 1993, EE.UU.

  Mercury Rising: Director, Harold Becker. 1998, EE.UU.

  Molly: Director, John Duigan. 1999, EE.UU.

  Un viaje inesperado – Miracle Run: 2004, EE.UU.

  Snow cake: Director, Mark Evans. 2006, Canadà.

  After Thomas: Director, Simon Shore. 2006, Reino Unido.

  Ben X: Director, Nic Balthazar. 2007, Bélgica.

  The horse boy: Director, Michel O. Scott. 2009, EE.UU.

  Reflejos en la oscuridad: Directora, Anne Wheeler. 2009, Canadà.

  Mi nombre es Khan: Director, Karan Johar. 2010, India.

  El pozo: Director, Rodolfo Carnevale. 2012, Argentina.

  Ocean Heaven: Director, Xiao Lu Xue. 2010, China.

  Adam: Director, Max Mayer . 2009, EE.UU.

  Autism: The musical: Directora, Tricia Regan. 2007, EE.UU.

  Mary and Max: Director, Adam Elliot, 2009, Australia.

  Ocho pasos adelante: Directora, Selene Colombo. 2013, Argentina.