La disgrafia es defineix (D.S.M.) com “la
discrepància entre les habilitats per escriure i l' edat quan causa interferència amb
les activitats de la vida quotidiana per a les quals es requereix l' escriptura”.
Es presenta en tres subtipus, que poden aparèixer junts o aïllats segons els
mecanismes neurològics implicats:
Disgrafia basada en el llenguatge: és una dificultat per construir
correctament les paraules escrites. Per escriure es parteix d' un fonema per a construir el grafema.
Es tracta per tant del mateix procés que es realitza en la lectura però en el camí contrari. Aquest
procés està molt vinculat a la dislèxia.
Disgrafia d'execució motora: es referix a l' habilitat de motricitat fina necessària per
escriure manualment. És un trastorn purament
motor, no relacionat directament amb els mecanismes lectors. Ja que poden
haver-hi dificultats pràxiques a la planificació i a la programació de
maniobres motores complexes, a més de la mala lletra poden presentar errors
ortogràfics.
Disgrafia visoespacial: es refereix a una baixa habilitat
visoespacial, deficient ubicació i distribució en el paper de l' escriptura,
dificultat per encertar correctament en les separacions de les paraules. També
omet lletres i té una especial dificultat a preveure el final de la línia i de
la pàgina i de respectar els marges. Són nens que fan mala lletra i a més
poques habilitats per al dibuix.
El tractament té per objectiu recuperar la coordinació global i manual, i l' adquisició de l' esquema corporal; rehabilitar la percepció i l' atenció gràfica; estimular la coordinació visomotriu, millorant el procés visomotor; educar i corregir l' execució dels moviments bàsics que intervenen en l' escriptura (rectes, ones...) així com tenir en compte conceptes com: pressió, fre, fluïdesa, etc.; millorar l' execució de cadascun dels gestos que intervenen en l' escriptura, és a dir de cadascuna de les lletres; millorar la fluïdesa escriptora; corregir la postura del cos, dels dits, de la mà i del braç, i vetllar per la posició del paper.
El tractament de la disgrafia engloba
diferents àrees i activitats que moltes d' elles poden ser creades per l' educador,
ja que pot tenir un registre dels errors que fa el nen o nena.
Psicomotricitat global i psicomotricitat
fina: que el nen s' adoni
quines són les posicions adequades.
Percepció: treballar l' orientació rítmica
temporal, l' atenció, la confusió figura-fons, reproducció de models visuals.
Visomotricitat: Coordinació visomotora, millorar els
processos visomotors fent activitats com el perforat amb punxó, retallar amb
tisores, trinxar paper, enfilar, moldejar amb plastilina, pintar i colorejar
models.
Grafomotricitat: educar i corregir els moviments bàsics
que intervenen en l' escriptura, estimular els moviments bàsics de les lletres
(rectilinis, ondulats, bucles, cercles...) i tenir en compte conceptes com la
pressió, el fre i la fluïdesa.
Grafoesciptura: millorar l' execució de les
direccionalitats que intervenen en l' escriptura, exercitació de cal·ligrafia.
Perfeccionament escriptor: millorar la fluïdesa escriptora,
corregint errors, unió de lletres i paraules, inclinació de lletres, treballar
amb quadrícules.
Exercicis de relaxació.
(FONT: Buisan Cabot, Neus. Què ens cal saber de la dislèxia. Associació catalana de la dislèxia, gener 2006.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada