dijous, 11 de desembre del 2014

Com millorar la velocitat lectora

Al Portal Educapeques hem trobat un article molt interessant sobre la velocitat lectora, escrit per la Cèlia Rodríguez i Ruiz. Les mestres d’educació especial l’hem traduït per poder-lo compartir amb vosaltres:



La lectura és reconeguda com una habilitat fonamental i necessària per funcionar de forma efectiva a la vida quotidiana. És imprescindible no només saber llegir, sinó a més, tenir la capacitat de comprendre el que es llegeix i l’habilitat de fer-ho de forma ràpida i efectiva.
La lectura ràpida està estretament relacionada amb la comprensió lectora. La fluïdesa a la lectura proporciona una visió global i completa del text i afavoreix la comprensió del sentit del missatge. En canvi la lectura lenta, provoca que la persona s’aturi al tractar de reconèixer determinades paraules, això fa que es desconcentri i oblidi el que ha llegit amb anterioritat. Això comporta desànim i pot comportar desmotivació, provocant l’abandó.
Aconseguir una lectura ràpida és molt important, entesa com una lectura global de tot el missatge i no de paraules individuals. Una lectura centrada en captar el sentit i les idees principals del text. No importa el significat de cada paraula, sinó la capacitat de comprendre tot el text, el significat d’aquest.
Si fomentem aquesta forma de llegir als nostres nens i nenes, aconseguirem que llegeixin emprant processos mentals que els permetin la comprensió global, d’aquesta forma obtindran importants beneficis.
BENEFICIS DE LA LECTURA RÀPIDA:
-Millorar la seva habilitat de pensament, la capacitat d’entendre globalitats, relacions i fluïdesa.
-Increment del desenvolupament del llenguatge.
-Potenciació del procés d’aprenentatge. Aquesta habilitat afavorirà la capacitat de construir aprenentatges.
-Reducció del temps dedicat a l’estudi i a qualsevol tasca que requereixi lectura de textos, amb un augment de la comprensió.
-Millora del rendiment acadèmic.

COM FOMENTEM LA VELOCITAT LECTORA?

ACTIVITATS PER A FER-HO

1. La clau està en fer que els petits llegeixin les paraules amb els dos ulls, en lloc de pronunciar-les. El cervell reconeix la paraula sense necessitat de pronunciar-la. Si pronunciem encara que sigui en silenci paraula per paraula, gastem temps en aquest procés que no és necessari.

2.En un principi podem emprar un marcador com un llapis o el dit, el qual passarem per la línia, sempre per davant de la paraula en la que estem. Això serveix de guia a la nostra vista i fa que es fixi en la següent paraula. Amb això aquesta paraula arriba al nostre cervell abans de que ens adonem.

3.Ensenyar als nens i nenes a mirar tota la frase a la vegada. Com un exercici podem posar-los una frase indicant-los que fixin la vista al centre de la mateixa i que ens diguin el que posa escrit. Més endavant podem fer el mateix amb vàries frases i inclòs textos.

4.Entrena amb ells per a que localitzin la paraula clau. Mostra’ls un text, comença per textos curts i després fes-ho amb altres més extensos, demana’ls que trobin una paraula determinada el més ràpid possible. D’aquesta forma entrenaran a passar la vista per totes les paraules fins a donar amb la paraula clau.

5.Canvia l’ordre de les lletres, però deixa la primera i l’última igual, la paraula es reconeix perfectament. D’aquesta forma els petits se n’adonen de que no és necessari segmentar en fragments per a que el nostre cervell processi la informació. 


dimecres, 3 de desembre del 2014

Dia Internacional de les persones amb Discapacitat

Avui, 3 de desembre, es celebra el 
Dia Internacional de les persones amb Discapacitat.

La discapacitat és la condició d'aquella persona que té una funció, física o mental, limitada respecte de la mitjana de la població o anul·lada per complet. Diversitat funcional és un terme alternatiu al de discapacitat que ha començat a utilitzar-se al nostre país per iniciativa de les mateixes persones afectades. El terme va ser proposat en el Fòrum de Vida Independent, el mes de gener de 2005 i pretén substituir altres termes amb una semàntica que pot considerar-se pejorativa.



Segons una estimació àmpliament utilitzada, al voltant de 93 milions d’infants (o sigui, 1 de cada 20 nens o nenes menors de 14 anys) viuen amb alguna discapacitat moderada o greu (dades d’Unicef 2013).


A Catalunya, el 2013 hi havien 513.859 persones amb algun tipus de discapacitat, dels quals 299.519 tenen una discapacitat física.
Cada legislació nacional regula, en el seu ordenament jurídic intern, els graus o les classificacions de discapacitació i en determina les ajudes públiques preceptives. A Catalunya la valoració de la discapacitat s'ajusta a la regulació fixada, des de gener de 2000, pel Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de minusvalidesa. Aquesta disposició té per objecte la regulació del reconeixement del grau de minusvalidesa (posteriorment modificat com a valoració de la discapacitat en funció del canvis en la nomenclatura internacional), establiment nous barems aplicables, la determinació dels òrgans competents per a fer el reconeixement esmentat i el procediment que cal seguir, amb la finalitat que la valoració i la qualificació del grau de discapacitat que afecti la persona sigui uniforme a tot el territori, garantint la igualtat de condicions per a l'accés dels ciutadans als beneficis, drets econòmics i serveis que els organismes públics atorguin. En funció d'aquest grau, s'estableixen tres grups diferenciats:
·   Graus de discapacitat d'entre el 33% i el 64%: Inclou persones amb discapacitat que tenen un nivell d'autonomia personal prou important per inserir-se socialment i laboralment, si més no en un sistema de treball protegit.
·    Graus de discapacitat d'entre el 65% i el 74%: Fa referència a persones que, en termes generals, presenten més dificultats per aconseguir una plena integració social i laboral.
·    Graus de disminució iguals o superiors al 75%: Registra persones molt afectades que són susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la seva integració social.
Les persones amb un grau de discapacitat inferior al 33% no poden obtenir el certificat de reconeixement oficial de la situació de discapacitat.
La manera de percebre la discapacitat ha tingut una gran transformació en aquests últims anys. Gràcies al treball realitzat entre tots estem aconseguint que la societat no discrimini les persones diferents perquè totes les persones, sense excepció, som distintes i tenim dret a estar en els diferents àmbits: educatius, culturals, econòmics, laborals, esportius... A més, la societat no pot, ni deu, prescindir de les aportacions i els coneixements de tots els seus membres.

Com a mestres i pares de nens hem d’educar en valors per garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat i aprendre a acceptar la diversitat de la societat. Aquí us deixem uns vídeos de dibuixos animats que pretenen sensibilitzar els nostres alumnes i fills envers la discapacitat i la diversitat funcional :







Avui especialment, les mestres d'educació especial 
us recomanem la lectura de diversos documents:

-L’informe d’Unicef sobre l’Estat Mundial dels nens amb Discapacitat (2013)

-Llibres per a tothom: llistat de llibres i contes que permeten l’accés a la lectura als nens amb discapacitat.

-Guia de recursos per a famílies que tenen un membre amb discapacitat intel·lectual (de la Federació catalana Por Persones amb Discapacitat intel·lectual)

-Guia de recursos per a infants amb discapacitat o amb necessitats educatives especials (Diputació de Barcelona)

-Portal web d’aplicacions per a nens amb necessitats educatives especials.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Què són els trastorns del espectre autista o TEA?

El TEA, és l’expressió amb el que es coneix un conjunt de dificultats i alteracions que afecten al desenvolupament infantil. El grau d’aquesta afectació varia molt d’un nen a un altre, per això se’n parla “d’espectre”.

El TEA inclou la Síndrome d’Asperger, l’Autisme, el Trastorn Desintegratiu Infantil, el Trastorn Generalitzat del Desenvolupament No Específic (TGDNE), el Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD) i la Síndrome de Rett.

La icona que simbolitza el TEA és un trencaclosques 
i està fet de tres colors diferents: el vermell, el blau i el groc. 
Aquest trencaclosques en el qual s'inserten aquests colors 
fa referència a la complexitat i el misteri que envolta a aquest trastorn. 
Els diferents colors fan referència a la diversitat d'afectació del trastorn. 

La rebuda d’aquest diagnòstic per part d’uns pares és l’inici d’un procés en el qual han d’entendre què és el TEA per poder ajudar el seu fill.

Aquí us deixem el “Manual dels Primers 100 dies” després de rebre un diagnòstic de TEA,



dilluns, 17 de novembre del 2014

La lateralitat, els esquerrans

La lateralitat és la tendència natural per a decantar-se per un dels hemisferis del cervell.

Es calcula que el 10% de la població és esquerrana i viuen en un món pensat per a dretans.



Compartim amb vosaltres un parell d'articles que donen consells a pares (també a mestres) d'aquells nens que es decanten per la mà esquerra com a dominant, una tendència normal, però que comporta alguna dificultat perquè la majoria d'objectes estan dissenyats per a fer-los servir amb la mà dreta.

http://faros.hsjdbcn.org/es/articulo/guia-practica-padres-ninos-zurdos

http://actividadesinfantil.com/archives/10577


Què és el TDAH?

El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s'inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l'atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.

S'estableixen 3 tipus dins el TDAH, segons la presentació del símptoma predominant:
  • Tipus amb predomini del dèficit d'atenció.

  • Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
  • Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d'impulsivitat-hiperactivitat.

La Fundació ADANA té la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH, va ser creada per informar, formar i ajudar a tots els que estan interessats en aquest trastorn, podeu consultar la seva pàgina web, on trobareu molta informació al respecte: http://www.fundacionadana.org/ca/node/33

Què és la Dislèxia ?

La Dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel.lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel.ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat.

L'ACD, l'Associació Catalana de Dislèxia, té una pàgina web amb molts recursos per a pares i per a professionals que treballem amb aquesta dificultat que anomenem dislèxia, us aconsellem que visiteu la web : http://www.acd.cat/



dimecres, 12 de novembre del 2014

El test d' Ishihara per detectar el daltonisme

El 8% dels nens i l'1% de les nenes tenen daltonisme, sovint no ho detecten fins a l'edat adulta.
Mitjançant una prova molt senzilla es pot detectar si el nostre fill pot tenir alterada la capacitat per a distingir els colors. Han de poder veure el nombre que hi ha dins d'aquestes imatges:

A- Imatge 1:
image003
B- Imatge 2:
image005
C- Imatge 3:
img4
D- Imatge 4:
image008


dimarts, 4 de novembre del 2014

Com t’ha anat avui a l’escola?

La comunicació entre pares i fills a la sortida de l’escola sovint comença per una pregunta que tots els pares fem: Com t’ha anat avui a l’escola?
Aquí us deixem unes preguntes que us poden ajudar a establir converses interessants amb els vostres fills, innovant la forma de preguntar:
1. Què és el millor que t’ha passat avui a l’escola?
2. Explica’m alguna cosa que t’hagi fet riure avui?

3. Si poguessis triar, amb qui t’agradaria seure a classe?
4. Quin és el millor lloc de l’escola?
5. Digues una paraula nova que hagis escoltat avui.
6. Si em truqués el/la teu/teva tutor/a, què em diria de tu?
7. Has ajudat a algú avui? I com?
8. Algú t’ha ajudat a tu? Com?
9. Digues alguna cosa que hagis après avui.
10. Què és el que t’ha fet més feliç avui?
11. Què és el que t’ha semblat avorrit?
12. Hi ha algú amb qui t’agradaria jugar durant el pati?
13. I amb algú amb qui no hagis jugat mai?
14. Explica’m alguna cosa bona que t’hagi passat avui.
15. Quina és la paraula que més ha repetit el teu mestre avui?
16. Què creus que hauries de fer més o aprendre més a l’escola?
17. Què creus que hauries de fer més o aprendre més a l’escola?
18. Amb qui creus que podries ser més simpàtic a classe?
19. On jugues més durant el pati?
20. Qui és la persona més divertida de la teva classe? I per què és tan divertida?
21. Quin plat t’ha agradat més al menjador?
22. Si demà fossis tu el mestre, què faries a classe?
23. Si poguessis canviar-li el lloc a algú a la classe, amb qui ho faries? Per què?
24. Digues tres moments diferents en els que hagis utilitzat el llapis avui.

Font : http://www.huffingtonpost.es/liz-evans/25-formas-para-preguntar_b_5751328.html