divendres, 29 de maig del 2015



Dues imatges per a reflexionar :
"Tots som diferents, tots som iguals

 


"Som diferents i som iguals" és una cançó que han composat i produït Albert Palomar i Oriol Farré per a la Fundació AMPANS i que parla de les persones amb discapacitat intel·lectual. La lletra es va inspirar en una trobada entre els nois i noies d'AMPANS i els músics, i durant la qual van parlar de la seva vida, de les seves inquietuds i dels seus desitjos. Les MEE us convidem a escoltar-la :


dimarts, 19 de maig del 2015

QUÈ ÉS EL TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE?

És un trastorn del llenguatge d’etiologia diversa i sovint desconeguda, que es manifesta en disfuncions lingüístiques vàries. El trastorn específic del llenguatge fa referència a un conjunt de dificultats innates, persistents i específiques per a l’adquisició i maneig del codi lingüístic. El llenguatge sorgeix amb retard i ho fa amb marcades distorsions que el diferencien del retard simple del llenguatge, i són persistents perquè, o bé acompanya permanentment al nen al llarg de tota la seva vida, o en casos de menor gravetat, després d’una intervenció logopèdica, l’afectació del llenguatge pot manifestar-se amb dificultats en la construcció del discurs complex o interferint en l’adquisició del procés de lectura i escriptura.

Les MEE volem recomanar-vos la lectura d'aquesta guia que ha publicat l'Associació Gallega de TEL, on trobarem una classificació segons els graus d'afectació i les àrees afectades, una descripció de les característiques del seu aprenentatge segons l'etapa educativa en la que es troba l'alumne amb TEL i pautes d'actuació i estimulació que afavoreixin el seu èxit escolar. 

Només heu de clicar a sobre de la imatge per a accedir a la guia. 



divendres, 15 de maig del 2015

RECOMANEM LA LECTURA D'AQUESTA GUIA

Les MEE volem recomanar-vos la lectura d'aquesta guia que ha publicat el Govern de Navarra, on ens convida a fer una reflexió sobre l'educació de conductes responsables a l'àmbit familiar.

Sovint observem que la responsabilitat és un valor que actualment està menys present que en generacions anteriors, aquesta guia ens convida a analitzar el perquè i a potenciar el desenvolupament del valor de la responsabilitat.

Només heu de clicar a sobre de la imatge per a accedir a la guia. 


divendres, 27 de febrer del 2015

Què és la Disgrafia?

La disgrafia es defineix (D.S.M.) com “la discrepància entre les habilitats per escriure i l' edat quan causa interferència amb les activitats de la vida quotidiana per a les quals es requereix l' escriptura”.



Es presenta en tres subtipus, que poden aparèixer junts o aïllats segons els mecanismes neurològics implicats:
Disgrafia basada en el llenguatge: és una dificultat per construir correctament les paraules escrites. Per escriure es parteix d' un fonema per a construir el grafema. Es tracta per tant del mateix procés que es realitza en la lectura però en el camí contrari. Aquest procés està molt vinculat a la dislèxia.
Disgrafia d'execució motora: es referix a l' habilitat de motricitat fina necessària per escriure manualment. És un trastorn purament motor, no relacionat directament amb els mecanismes lectors. Ja que poden haver-hi dificultats pràxiques a la planificació i a la programació de maniobres motores complexes, a més de la mala lletra poden presentar errors ortogràfics.

Disgrafia visoespacial: es refereix a una baixa habilitat visoespacial, deficient ubicació i distribució en el paper de l' escriptura, dificultat per encertar correctament en les separacions de les paraules. També omet lletres i té una especial dificultat a preveure el final de la línia i de la pàgina i de respectar els marges. Són nens que fan mala lletra i a més poques habilitats per al dibuix.

El tractament té per objectiu recuperar la coordinació global i manual, i l' adquisició de l' esquema corporal; rehabilitar la percepció i l' atenció gràfica; estimular la coordinació visomotriu, millorant el procés visomotor; educar i corregir l' execució dels moviments bàsics que intervenen en l' escriptura (rectes, ones...) així com tenir en compte conceptes com: pressió, fre, fluïdesa, etc.; millorar l' execució de cadascun dels gestos que intervenen en l' escriptura, és a dir de cadascuna de les lletres; millorar la fluïdesa escriptora; corregir la postura del cos, dels dits, de la mà i del braç, i vetllar per la posició del paper.
El tractament de la disgrafia engloba diferents àrees i activitats que moltes d' elles poden ser creades per l' educador, ja que pot tenir un registre dels errors que fa el nen o nena.

Psicomotricitat global i psicomotricitat fina: que el nen s' adoni quines són les posicions adequades.
Percepció: treballar l' orientació rítmica temporal, l' atenció, la confusió figura-fons, reproducció de models visuals.
Visomotricitat: Coordinació visomotora, millorar els processos visomotors fent activitats com el perforat amb punxó, retallar amb tisores, trinxar paper, enfilar, moldejar amb plastilina, pintar i colorejar models.
Grafomotricitat: educar i corregir els moviments bàsics que intervenen en l' escriptura, estimular els moviments bàsics de les lletres (rectilinis, ondulats, bucles, cercles...) i tenir en compte conceptes com la pressió, el fre i la fluïdesa.
Grafoesciptura: millorar l' execució de les direccionalitats que intervenen en l' escriptura, exercitació de cal·ligrafia.
Perfeccionament escriptor: millorar la fluïdesa escriptora, corregint errors, unió de lletres i paraules, inclinació de lletres, treballar amb quadrícules.

Exercicis de relaxació.
(FONT: Buisan Cabot, Neus. Què ens cal saber de la dislèxia. Associació catalana de la dislèxia, gener 2006.)


Les Mestres d'Educació Especial us recomanem que visiteu aquestes dues adreces amb informació sobre el diagnòstic, les causes, els tractaments de la disgrafia i consells per a pares amb fills que tenen disgrafia. 


Només heu de clicar a sobre de la imatge per a visitar les adreces:




http://www.educapeques.com/escuela-de-padres/disgrafia-consejos-padres.html


dimecres, 18 de febrer del 2015

Dia Internacional de la Síndrome o el Trastorn d'Asperger

18 de febrer, Dia Internacional de la Síndrome o el Trastorn d'Asperger.

La Síndrome o Trastorn d'Asperger s'enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals una vegada exclosos el trastorn infantil desintegratiu i la síndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l'espectre autista.
El terme "síndrome d'Asperger" fou utilitzat per primer cop per Lorna Wing el1981 en un periòdic mèdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger, un psiquiatre i pediatre austríac que va ser el primer en descriure la síndrome d'Asperger, i no va rebre el reconeixement internacional fins a la dècada de 1990. Fou inclòs per primera vegada pel manual diagnòstic DSM-IV el 1994.
La Síndrome d'Asperger és reconeguda avui dia per la Organització Mundial de la Salut (OMS) com un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD), caracteritzat per una limitació de les capacitats de relació i comportament social. (Font: Viquipèdia)



dimarts, 10 de febrer del 2015

Parlem sobre l'Autisme

En un mes com aquest, en el qual el cinema hi és molt present, us recomanem unes pel·lícules amb una mateixa temàtica, parlar de l'Autisme. Algunes són aptes per a sensibilitzar a nens i d'altres a adults, a l'àmbit familiar o a l'escolar.

  María y yo: Director, Félix Fernández de Castro. 2010, Espanya.
  La decisión de Phillip: Director, Kevin Connor. 2005, EE.UU.
  Entre la noche y el día: Director, Bernardo Arellano. 2011, México.
  Mater Amatisima: Director, José Antonio Salgot. 1980, Espanya.
  Temple Grandin: Director, Mick Jackson. 2010, EE.UU.
  Crazy in love – Mozart y la Ballena: Director,Peter Naess. 2005, EE.UU.
  Marathon: Director, Jeong Yoon-chul. 2005, Corea del Sur.
Sueño de una noche de invierno: Director, Goran Paskaljevic. 2004, Serbia y Montenegro.
  Carne: Director, Gaspar Noé. 1991, Francia.
  Más allá de la realidad: Director, Nick Castle. 1986, EE.UU.
  A quién ama Gilbert Grape: Director, Lasse Hallström. 1993, EE.UU.
  Un testigo en silencio: Director, Bruce Beresford. 1994, EE.UU.
  Un cariño muy especial: Director, Robert Allan Ackerman. 1994, EE.UU.
  Touch of truth: Director, Michael Switzer. 1993, EE.UU.
  Mercury Rising: Director, Harold Becker. 1998, EE.UU.
  Molly: Director, John Duigan. 1999, EE.UU.
  Un viaje inesperado – Miracle Run: 2004, EE.UU.
  Snow cake: Director, Mark Evans. 2006, Canadà.
  After Thomas: Director, Simon Shore. 2006, Reino Unido.
  Ben X: Director, Nic Balthazar. 2007, Bélgica.
  The horse boy: Director, Michel O. Scott. 2009, EE.UU.
  Reflejos en la oscuridad: Directora, Anne Wheeler. 2009, Canadà.
  Mi nombre es Khan: Director, Karan Johar. 2010, India.
  El pozo: Director, Rodolfo Carnevale. 2012, Argentina.
  Ocean Heaven: Director, Xiao Lu Xue. 2010, China.
  Adam: Director, Max Mayer . 2009, EE.UU.
  Autism: The musical: Directora, Tricia Regan. 2007, EE.UU.
  Mary and Max: Director, Adam Elliot, 2009, Australia.
  Ocho pasos adelante: Directora, Selene Colombo. 2013, Argentina.

dimecres, 14 de gener del 2015

Què és la "resiliència psicològica"?

La resiliència psicològica és la capacitat que té una persona per a resistir i superar agressions continuades. Està relacionada amb l'autoestima i amb l'empatia. 
Quan un subjecte es comporta de manera resilient pot recuperar-se després de la vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit. La resiliència es considera una forma de psicologia positiva.
La resiliència és un mot inspirat en una qualitat física (mecànica) també relacionada amb la resistència dels materials.

Com podem explicar als nens què és la resiliència? Doncs aquí us deixem un vídeo que ho explica d'un forma molt senzilla :



Amb quines pautes educatives podem fomentar aquesta capacitat? Aquí us deixem un article molt interessant escrit pel menorquí Santiago Moll, que ens dóna 10 pautes per a potenciar l'empatia, estretament lligada a la resiliència:


¿Cómo podemos enseñar resiliencia a nuestros alumnos?

1. Enseña a hacer preguntas. Muchas veces los docentes/padres pensamos en las respuestas que nos darán nuestros alumnos/hijos. El profesor/padre pregunta y el alumno/hij@ responde aquello que le hemos enseñado. En ocasiones es importante no sólo buscar respuestas, sino enseñar a elaborar preguntas. Las preguntas invitan a la reflexión, a la introspección y ello puede ser determinante en el caso de que un niño pase por un momento personal difícil. Enséñale a formular preguntas abiertas y harás que sean más reflexivos y capaces de verbalizar sus preocupaciones y adversidades.
2. Enseña la bondad. Se trata de un recurso tremendamente efectivo. Consiste simplemente en pedirles que durante un día piensen en hacer un favor a alguien que les importe. Una vez hecho este favor deben verbalizarlo, es decir,  explicarlo en voz alta. Los denominamos actos de bondad son un arma muy poderosa no sólo por el acto de bondad en sí, sino por la gratitud que recibimos por dicho acto. Si educas en la bondad, les educarás también en la gratitud, serán más sensibles a lo que les rodea y les permitirá afrontarlo con la mejor de las predisposiciones. La gratitud es la que pone la perspectiva a los acontecimientos que podemos considerar como dramáticos.
3. Enseña hábitos saludables. Se trata de un aspecto fundamental si queremos educar a nuestros en la resiliencia. Porque una rutina saludable les permitirá afrontar con mejores garantías cualquier adversidad que se les presente. Y por hábitos saludables debemos entender el ejercicio físico, dormir las horas necesarias, comer de forma saludable y evitar situaciones estresantes. Con estos cuatro hábitos las posibilidades de afrontar con éxito una crisis siempre aumentarán.
4. Enseña a ser útil. Debemos esforzarnos para que de una forma u otra se sientan útiles. Si conseguimos que tengan la sensación de que sirven para algo, automáticamente estaremos ante niños con una elevada autoestima. Serán felices y esta felicidad podrá ser determinante no sólo para afrontar sus adversidades, sino también para ayudar a los que le rodean ante cualquier dificultad que surja.
5. Enseña a ser positivo. Ser positivo consiste en valorar por encima de todo aquello que tienes. Ser positivo está muy ligado al autoconcepto que todos tenemos de nosotros mismos. En una sociedad tremendamente consumista hay que invertir los valores que tienen los alumnos, es decir, hay que fomentar no lo que les falta, sino todo aquello de que disponen. Hay que hacerles ver de manera consciente qué es aquello que tienen y qué es lo que más valoran de lo que tienen, tanto en lo material como en lo que a las personas y a sus cualidades se refiere. Haz reflexionar a tus alumnos/hijos. Convénceles de lo mucho que tienen, y de lo muchos que pueden dar. Educar a las personas en ser positivas es tremendamente importante y, de hecho, puede ser determinante en caso de que puedan experimentar algún tipo de pérdida, ya sea de un familiar, de algún animal de compañía, o de algún bien de carácter personal.
6. Potencia habilidades. Este es otro aspecto al que doy mucha importancia a la hora de educar a nuestros alumnos en la resiliencia. También va muy ligado al autoconcepto. De lo que se trata es de que sean los propios alumnos/hijos los que descubran por sí mismo cuáles son sus habilidades, es decir, en qué son buenos, en qué pueden llegar a ser los mejores. Una vez lo hayan descubierto, nosotros los adultos debemos potenciarlo al máximo con los recursos que tengamos. Pensar en el potencial que puede suponer una clase de treinta alumnos. Son treinta potencialidades distintas. Es un tesoro enorme del que ellos no tienen conciencia. Estas habilidades podrán resultar claves para poder superar experiencias que se consideren traumáticas.
7. Enseña a resolver problemas. La resolución de problemas, o de conflictos, es un aspecto que cada vez más se tiene en cuenta en nuestra sociedad. Debemos ver el conflicto como una oportunidad, es decir, como una posibilidad de resolución. En este sentido las comisiones de convivencia de los centros escolares resultan claves y la formación de alumnos mediadores son una extraordinaria oportunidad de gestionar conflictos no individuales, sino de centro. Aquellos centros escolares que tejen una buena red de mediadores, serán centros que estarán mucho más preparados para afrontar las adversidades que puedan surgir a lo largo de un curso escolar. 
8. Fomenta la autoestima. La autoestima puede jugar un papel decisivo para hacer frente a cualquier tipo de adversidad. De ahí que debamos insistir en reforzar al máximo la autoestima de nuestros alumnos. Y podemos hacerlo a través de lo que denomino el refuerzo positivo incondicional, es decir, recordando y verbalizando lo mejor de cada uno de tus alumnos/hijos, celebrando sus logros y compartiéndolos con el resto.
9. Crea redes de apoyo. Es fundamental tranmitirles que nunca estarán solos ante una adversidad, sea del tipo que sea. De ahí que es muy recomendable establecer redes de apoyo entre compañeros, establecer grupos, alianzas entre los miembros de un mismo grupo. De lo que se trata es crear vínculos, de crear amistades que puedan perdurar en el tiempo y que en la adversidad se conviertan en una red de seguridad. A través de esta red de apoyo los alumnos pueden dar lo mejor de sí en cada momento y retroalimentarse de la gratitud y de la bondad que reciben por parte de sus compañeros.
10. Enseña perspectiva. La perspectiva no es más que el punto de vista desde el cual analizamos la realidad que nos rodea. Por eso es tan importante enseñarla. Ante una situación adversa, la perspectiva juega un papel fundamental para la superación de la misma. De lo que se trata es de descentralizar el foco del dolor y del sufrimiento a través, precisamente, de la perspectiva. Con la perspectiva lo que lograremos es relativizar el problema, es decir, disminuir su magnitud y la desproporción que experimentamos en una situación adversa. A mayor perspectiva, mayor visión. Y a mayor visión, mayor será la posibilidad de superar una situación traumática.

APPS específiques per a alumnes amb necessitats educatives especials (n.e.e.).

L’actual panorama tecnològic ens ofereix molts avantatges per compensar l’aprenentatge dels alumnes amb n.e.e. Aquí us deixem dues adreces web amb molts recursos educatius per a alumnes amb un diagnòstic d’autisme, per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge, per a alumnes amb un diagnòstic de dislèxia, per a alumnes amb discapacitats sensorials o físiques, per a alumnes amb dificultats de parla i de llenguatge i/o per a alumnes amb una manca de maduresa de la motricitat fina.


Aquest panorama tecnològic actual ha revolucionat la forma d’aprendre des de fa uns pocs anys, ja que les tabletes i mòbils actuals tenen capacitats tàctils, gràfiques i visuals que permeten la millora de l’accés a l’aprenentatge.




Les mestres d'Educació Especial us animem a consultar-les: